El mes d'agost de 1996 es va inaugurar la presa de tancament de l'estany de Mal, actualment conegut com Estany de Guils.

Aquest llac natural representa la reserva d'aigua que, mitjançant un sistema de distribució, alimenta la xarxa de regadiu dels prats de Guils en les èpoques d'escassa pluviositat, que sol ser els mesos de juliol a setembre.

L'estany de Guils ja havia tingut una presa que el temps i la dura climatologia van anar malmetent. Havia estat inaugurada l'agost de 1895. Justament la construcció d'aquesta presa va coincidir amb l'acabament de les eternes disputes i picabaralles que fins llavors havia portat el problema de l'aigua, entre els municipis de Bolvir, Ger, Guils i Meranges.

Es dona la circumstància que l'estany de Guils es troba en terme municipal de Ger i que el límit dels termes municipals de Ger, Guils i Meranges coincideixen en estretes franges al cim del Puigpedrós, cosa que complica l'assignació d'aigües, ja que els tres municipis es troben al mateix vessant.

El document de 1895

El document publicat a continuació fa palesa l'empenta amb què el poble de Guils va voler resoldre el problema de l'aigua i la mena de disputes que es van produir. És un annex a l'escrit que l'alcalde de Guils adreça al governador civil de Girona, enviant la informació que aquest li demanava, arran de la protesta que l'alcalde de Meranges havia fet arribar prèviament perquè "los vecinos de Guils construyen hace algún tiempo un gran estancamiento de aguas en el sitio denominado Estanymal".

En aquest escrit, l'alcalde explicava que l'estany Mal era propietat de la universalitat i particulars de Guils, que el venien posseint sense oposició des del 23 de maig de 1752, data en què es va acordar un pacte entre Ger, Guils i Bolvir sobre les aigües del "Estanyet" o "Estany de Mal" i les obres del "Prat Condal".

Los vecinos de Guils construyen hace algún tiempo un gran estancamiento de aguas en el sitio denominado Estanymal.

La inauguració de 1895

El text conservat inclou també una petita narració, escrita pel mateix poble, del principi i la fi de les obres de tancament de les aigües de l'Estany Mal, datada a Guils el 22 d'agost de 1895. Hi expliquen com, cinquanta anys enrere, les aigües havien quedat oblidades, i com el 1873 es va fer el canal que encara existia sota el "Reg Vell de les Cases", i el 1891 el canal de la Carrera.

L'obra final —la presa que s'inaugurava aquell dia— va néixer d'una comissió del poble que, sense posar-se d'acord, va rebre la visita de l'enginyer de Montes Sr. Puig i Valls, que va recomanar el terreny de l'Estany de Mal com a solució. Les obres es van mesurar l'agost de 1893 i el canal es va treure a subhasta l'agost de 1894, a càrrec del Sr. Juan Colom, per cinc mil pessetes, amb un fonament de tancament de mil vuit-centes pessetes més.

Per fer-ho possible, calgué un acord amb l'Ajuntament de Ger —propietari dels terrenys al voltant de l'estany— que va cedir cinc metres de profunditat i deu d'elevació sobre el nivell de les aigües, a canvi de mil pessetes. Fet públic el conveni, alguns veïns de Meranges van reclamar-hi drets, sense èxit, i finalment es van adreçar al Govern Civil de la província.

El document original inclou la relació nominal dels 105 assistents a l'acte d'inauguració —entre els quals hi destaquen tres eclesiàstics, set representants de Ger, tres guàrdies civils i tres carrabiners—. Entre els cognoms, que es repeteixen molt, hi trobem els mateixos dels habitants del poble d'anys posteriors i dels que hi han viscut fins a èpoques ben recents. No hi ha constància de l'existència de la resposta del Governador Civil.

Escrit a la publicació "GUILS: Fulls d'història" de l'Associació d'Amics de Guils de Cerdanya, número 1, juliol de 1997.